Des de l’Associació de Dones del Món Rural de Catalunya lluitem per donar visibilitat a la feina de pageses, ramaderes, pescadores, forestals, productores i un llarg etcètera de professionals del món rural.

Treballem per fomentar el consum de productes de proximitat, ja que potencien el desenvolupament i l’economia social i local. Són més sostenibles, responsables, saludables, frescos, saborosos i naturals. En definitiva, el consum de productes locals va acompanyat d’un acte de respecte, valorització i contribució al territori i als seus professionals.

Per això, us presentem una selecció de productes elaborats per les nostres sòcies. Productes de qualitat, preparats al territori català i amb un gran component social. Hem preparat sis lots de productes diferents, fets amb moltes ganes, passió i entusiasme. Descobreix-los:

• PUNT DE RECOLLIDA: La Cooperativa - Gironella (Berguedà). Per altres punts de recollida, demaneu-nos informació. Si no podeu passar a recollir-los, doneu-nos l’adreça d’entrega i us valorem l’enviament.
• COMANDES I MÉS INFORMACIÓ: info@donesmonrural.cat

Moltes gràcies per contribuir a donar visibilitat a la feina que fan les dones en el sector primari de casa nostra!

Anys enrere les cases de pagès eren plenes de gent. Dues o tres generacions vivien sota un mateix sostre. Economia d’autosuficiència, saviesa i riquesa humana eren el puntal de la pagesia catalana. Poc a poc això va anar canviant. Es modernitzaven les instal·lacions i sistemes de producció. Les antigues cabanyes i païsses quedaren abandonades.

La dona pagesa, sempre amb el seu esperit emprenedor i innovador, les va reinventar: naixia l’agroturisme. La pagesia acollia les famílies que buscaven tranquil·litat, natura i agricultura. Regentats familiarment, oferint un servei de qualitat i transmeten valors naturals, culturals i socials del nostre món rural. Fins i tot nosaltres mateixes fem servir sempre les paraules “turisme rural” per parlar dels nostres allotjaments i serveis que oferim, però cal que ho distingim. L’agroturisme és aquell on hi ha una activitat agrícola o ramadera associada. El turisme rural, en canvi, ho engloba tot i pot ser gestionat per persones que no tenen cap relació amb el món de la pagesia.

Catalunya té paisatge, patrimoni cultural, gastronomia i llegat rural. I amb nosaltres, ho pots descobrir. Som moltes les sòcies de l’Associació de Dones del Món Rural de Catalunya que tornem a obrir les portes de casa, ara que la situació ens ho permet, perquè ens vinguis a conèixer. T’oferim allotjament, restauració, activitats per a tota la família, contacte amb la natura sense horaris estrictes, lluny d’aglomeracions i, en molts casos, sense compartir zones comunes amb altres clients.

L’agroturisme i el turisme rural són opcions segures. Ens hem format per abordar les qüestions d’higiene i prevenció que hem de seguir en els nostres establiments perquè tu i la teva família no correu cap risc i pugueu gaudir d’uns dies de desconnexió envoltats d’aire pur i natura. Aquell aire que a tots ens sembla que ens ha faltat una mica durant tot aquest temps de confinament. Poder valorar el que ens envolta. Deixar de pensar i gaudir el moment. Caminar a poc a poc. Omplir els pulmons, pas a pas, d’optimisme i el nostre cor, de somriures.

No ens cal viatjar a països llunyans. Al costat de casa tenim espais plens de vida com el Delta de l’Ebre, la força de l’aigua i la majestuositat de les muntanyes del Pallars, el cant de la guatlla als sembrats sense fi de la Segarra i les magnífiques vinyes al Penedès o a la Terra Alta. Tenim volcans a la Garrotxa, blat forment al Lluçanès o art barroc al Solsonès. Pots passejar a cavall per la Cerdanya, fer una excursió amb bicicleta per l’Empordà i estirar-te sota la lluna als peus del Pedraforca al Berguedà. Hi ha tant per fer i per descobrir!

És veritat que venen temps difícils però si ens ajudem i ens fem costat, el pitjor ja haurà passat. Escull l’agroturisme o el turisme rural com la teva opció de model de turisme i de vida sostenibles que ens permet recuperar i augmentar la nostra qualitat de vida. Anirem a buscar els ous al galliner, a collir un enciam a l’hort o a tastar el vi del celler i esmorzarem amb els embotits i els formatges fets al poble. Productes de proximitat que garanteixen qualitat, seguretat i sostenibilitat.

Posicionament de l’Associació de Dones del Món Rural davant la proposició de llei de creació de l’Agència de la Natura de Catalunya

Dones del Món Rural és un grup de dones rurals de Catalunya, principalment ramaderes i pageses, que vetlla per a donar visibilitat a la seva feina, defensar els seus interessos i necessitats, crear sinèrgies i millorar la igualtat d’oportunitats del sector. Som la veu de les dones que treballen al sector agrícola-ramader-silvicultor, que constitueixen un pilar molt important de l’economia nacional catalana.

Tenint en compte que ens hem sentit interpel·lades davant la tramitació i continguts de la proposició de llei de creació de l’Agència de la Natura de Catalunya. 

S’ha acordat, PER CONSENS dels membres presents, exposar el posicionament següent:

Aquests dies hem vist que l’esmentada proposta de llei aixecava polèmica. Diferents entitats, associacions, Ajuntaments i Consells Comarcals han mostrat la seva opinió a favor o en contra. 

Des de l’Associació de Dones del Món Rural, creiem que el que hem de fer és lluitar per defensar els interessos de la pagesia i no entrar en polèmiques que, moltes vegades, són promogudes per interessos partidistes i polítics.

Per tant, les principals reflexions que volem exposar són:

• No volem més normatives redactades des d’un despatx urbà sense tenir en compte la realitat del món rural. No volem més entrebancs. Volem treballar junts. El departament de territori i el department d’agricultura haurien de saber anar de la mà. Per tant, caldria evitar la duplicitat de competències, que només existís un interlocutor que es quedi al department d’agricultura, ja que ja s’han incorporat moltes millores ambientals en les nostres produccions.
• Es inacceptable que es plantegin temes de protecció, planificació, gestió, restauració, millorament i estudi del territori, i la representació política tingui el pes important, i part de naturalistes i ecologistes, i una mínima participació de professionals del ram i del territori afectat. Ningú coneix millor el medi natural que les persones que hi treballem a diari i que hi vivim en ell.
• Tampoc es pot eludir la necessitat de sostenir la població rural i les activitats agràries que desenvolupen silvicultors, ramaders, pagesos i empreses de serveis vinculades al medi natural, per assegurar la conservació dels agrosistemes i la biodiversitat associada. El territori no serà sostenible sense l’agricultura. De la mateixa manera que els pagesos i ramaders no podem ser l’únic agent que gestioni el nostre patrimoni natural, des de la visió més ecologista se’ns ha de veure com un element indispensable. Els més ecologistes som els pagesos, silvicultors i ramaders.
• El món rural i les activitats agràries que s’hi desenvolupen són indispensables per tenir un país més resilient i menystenir-lo no és una bona fórmula per avançar en la conservació de la biodiversitat, que és un factor clau de resiliència.
• Són necessàries polítiques de desenvolupament rural per evitar l’abandonament del món rural, la pèrdua de pastures, camps i conreus i el creixement de la superfície forestal.
• Reclamem dinamitzar el món rural i litoral facilitant que les persones que hi viuen puguin tenir nous projectes i oportunitats.
• S’ha de crear ocupació, reforçar un sector económic especialitzat en petites i mitjanes empreses, i contribuir al desenvolupament local.
• S’ha de garantir un espai multifuncional i un territori de qualitat, però a tots els nivells; no només per a l’oci, la salut, el turisme, l’observació, la investigació i la tranquilitat.
• Volem polítiques de governança col·laborativa adaptativa, vinculada a la intel·ligència col·lectiva i a la participació de diferents agents en el disseny i implementació de les polítiques. A Catalunya tenim un sistema legal que posa molts pals a les rodes a les iniciatives privades en sòl no urbanitzable.
• Estem cansades del freqüent i desafortunat enfrontament entre les polítiques del Departament de territori i sostenibilitat i les del Departament d’agricultura. Un enfrontament que sovint es trasllada en una manca d’agilitat i un excés de burocràcia que freqüentment impedeix el desenvolupament del territori (posant en risc el sector primari) i la pròpia conservació de la biodiversitat.
• No volem duplicitat de competències ni més despesa pública.
• Tampoc volem que es carregui al sector amb més taxes i tràmits.
• L’article 2 de la proposició de llei de creació de l’Agència de Patrimoni Natural descriu que: L’Agència de la Natura de Catalunya té per missió la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, el millorament i l’estudi del medi natural de Catalunya, tant en l’àmbit continental com en el marí, amb la finalitat de conservar-ne el patrimoni natural, la biodiversitat i la geodiversitat, i de garantir els serveis ambientals i les externalitats positives dels ecosistemes, amb criteris d’integritat, sostenibilitat, persistència i eficiència.

És que no disposem ja de suficients lleis d’espais naturals que vetllen per aquest tema i amb caràcter vinculant per a tots els altres instruments de planificació física del territori? (disposem d’espais naturals de protecció especial, Pla d’espais d’interès natural (PEIN), diferents plans especials de protecció del medi natural i el paisatge, xarxa Natura 2000,…) 

Definició extreta a la web del Departament de Territori: Als plans de protecció del medi natural i el paisatge es determinen els objectius de l'espai natural, regulen els usos del sòl i l'aprofitament dels recursos naturals, l'ús públic de l'espai i la seva utilització per al gaudi dels ciutadans, i estableixen les mesures necessàries, tant normatives com, si escau, d'actuació, per conservar el patrimoni natural, la biodiversitat, la geodiversitat i la qualitat paisatgística dels espais naturals. També poden establir la zonificació de l'espai i la regulació de la seva xarxa viària, delimitar zones perifèriques de protecció, àmbits d'influència i àmbits de connectivitat amb altres espais naturals, i establir mesures per a la promoció socioeconòmica i de governació de l'espai. 

Precisament la competència i tramitació d’aquests plans correspon al departament competent en matèria de medi natural i biodiversitat aprovar-los inicial i provisionalment, i al Govern aprovar-los definitivament. Per tant, ja existeix el mecanisme per a la protecció, la planificació, la gestió, la restauració, el millorament i l’estudi del medi natural de Catalunya. Seria qüestió de completar-los, actualitzar-los, modificar-los, crear-ne de nous,…

• Tampoc podem evitar fer-ne un paral·lelisme amb l’Agència Catalana de l’Aigua, també gestionada pel Departament de Territori, que només ens serveix per posar impediments i problemes a l’hora de realitzar la nostra activitat agrària i ramadera. Per no parlar de la nul·la gestió de les lleres dels rius que estàn sota la seva competència i que, en els últims aiguats, s’ha posat de manifest, tot i que  fa anys que la gent del territori i els ajuntaments els ho adverteix.
• Representativitat ínfima del territori:
  1. El model d’Agencia proposat menysté també la propietat forestal, ja que la majoria d’actuacions seran en espais naturals, la superfície majoritària dels quals, són de propietat privada. I l’òrgan de gestió d’aquesta agència comptarà tan sols amb un represntant. De manera que la propietat forestal queda relegada a un valor minim (1/20 en el consell de direcció, en front els 2/20 que s’atorga a ecologistes i naturalistes).
  2. Així mateix passa amb els ens locals, aquells més propers als ciutadans, que si bé són aquells que poden fer més ressò del territory, també queden reduïts a la mínima expressió: 3 membres de 20, davant dels 12 representants de la Generalitat). 
• Finançament d’aquesta Agència: 
  1. Tal com es desprèn de l’apartat a) de l’article 7 del projecte de llei, segueix essent el pressupost de la Generalitat que, com s’ha vist, són insuficients.
  2. De l’apartat b) ens podem plantejar d’on sortirà aquest Fons del Patrimoni Natural? Quin impacte real causarà aquesta nova taxa que s’imposarà? Com, quan i quant es podrà disposar dels fons recaptats per aquesta?
• El Fons de Patrimoni Natural NO es destinarà íntegrament a “…impulsar actuacions … de patrimoni natural i biodiversitat…” com sembla. Si no que, tal com continua la disposició addicional sisena en el seu punt 4, es cura les espatlles atenent al fet que “… es poden destinar recursos econòmics del Fons del Patrimoni Natural a la dotació dels mitjans tècnics i humans necessaris per a gestionar-lo.”

Tenint en compte totes aquestes reflexions debatudes al llarg dels darrers dies, s’acorda per consens de les membres presents el següent:

Dones del Món Rural posa en dubte la necessitat de creació de l’Agència de la Natura de Catalunya i proposem l'aturada de la tramitació i el replantejament del sistema i organisme proposat, obrint un nou període on s’interpel·lin tots els actors del territori, fent èmfasi en la importància que la governança de qualsevol nova institució tingui en compte una representativitat territorial suficient.

L’Associació de Dones del Món Rural, Pageses i Ramaderes de Catalunya ha presentat aquest dijous el ‘Decàleg per afrontar els reptes i les oportunitats de les dones al món rural’. El document vol servir de guia a totes aquelles persones que vulguin construir un món rural més igualitari, just i conciliador, així com conscienciar a la societat sobre els desafiaments que han d’encarar dia a dia les dones del sector primari i donar a conèixer les oportunitats que repercutiran en les generacions futures.

Aquest document marc estableix les principals qüestions que han de guiar el futur del sector i han de millorar la situació de la dona al món rural. El ‘Decàleg per afrontar els reptes i les oportunitats de les dones al món rural’ està compost pels següents punts:

Durant segles, la figura de la dona al món rural ha estat invisibilitzada. Hem de lluitar perquè aquest fet no segueixi sent una realitat. La consecució d’aquesta missió passa per la voluntat d’explicar la situació actual de la dona al sector primari, per donar a conèixer les entitats que defensen i lluiten per transformar aquest fet i per teixir una xarxa d’activisme i associacionisme.

Per a dur-ho a terme, és essencial apostar per la creació de campanyes pedagògiques i sensibilitzadores sobre la contribució de la dona al món rural, el valor dels seus productes, l’origen dels aliments i la bellesa i la rellevància dels paisatges del nostre país. A més a més, l’educació és imprescindible per evitar el deteriorament del sector primari. Per aquesta raó, es vol posar en valor la necessitat de dur a terme accions en centres educatius per impulsar el coneixement del paper de les dones del món rural i marítim i formar a les noves generacions a través de la recopilació, elaboració i divulgació de materials didàctics i la realització de tallers enfocats a trencar estereotips socials i de gènere.

Finalment, des del sector es reclama una narrativa rural pròpia que permeti posicionar als agents del món rural com els veritables players i referents del sector. Parlar del sector primari, des del propi món rural i tenir rellevància social i mediàtica és un dels majors reptes del S.XXI. De manera que hem de lluitar per impulsar i apropar la presència de les dones i les entitats del món rural i marítim als mitjans de comunicació. La visió, l’anàlisi i el punt de vista del sector primari és important per a la societat.

En el camp legislatiu, s’ha de defensar i exigir el compliment de la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes (DOGC núm. 6919, de 23.7.2015). Segons la Generalitat de Catalunya, l’objecte d’aquesta llei és establir i regular els mecanismes i els recursos per a fer efectiu el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó de sexe en tots els àmbits, etapes i circumstàncies de la vida.

L’objectiu final de l’Associació de Dones del Món Rural en aquest punt és promoure la implementació de plans d’igualtat, arribar a la paritat total, aconseguir la igualtat i lluitar per erradicar la discriminació salarial per gènere a través de col·laboracions amb l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya i l’Institut de la Dona i per a la Igualtat d’Oportunitats del Govern d’Espanya. A més a més, denunciar la falta d’igualtat d’oportunitats al mercat laboral rural i marítim per a les dones és una de les prioritats de l’entitat.

Un altre punt important és la necessitat de reivindicar l’ús d’un llenguatge no sexista en tots els àmbits i sectors. Tanmateix, és essencial tenir en compte el parèntesi vital de les dones amb la maternitat i les dificultats per a la conciliació familiar i laboral, s’han de respectar horaris més adients.

Finalment, per arribar a la igualtat de gènere en l’àmbit laboral és important promoure la participació equilibrada d’homes i dones, tant en l’àmbit domèstic-familiar com en el laboral, polític i social. L’assoliment d’aquesta qüestió passa per fomentar la corresponsabilitat i trencar els estereotips que condicionen la vida de les dones i la sostenibilitat social en les zones rurals i l’entorn marítim.

3. Documentar, estudiar i evidenciar la situació de la dona al món rural.

Segons la Generalitat de Catalunya, actualment hi ha gairebé un milió de dones que viuen al món rural i es quantifica l’ocupació en el sector agrari en un 20% de dones davant d’un 80% d’homes. La tangibilització de la presència i la situació de la dona al món rural permet valorar i avaluar el sector i les condicions a les quals estan sotmeses.

Cal documentar, estudiar i evidenciar la figura femenina al sector primari, a través de la creació d’un observatori que valori dades i informacions com el volum de dones que formen part de les cooperatives, els consells rectors, les assemblees, les taules sectorials o la quantitat de figures femenines inscrites com a propietàries, no propietàries, amb titularitat compartida o cotitulars de les terres, explotacions o finques. És necessari, a més, una diagnosi de les causes de l’escassa participació de les dones rurals tant a escala política com en l’àmbit social i en òrgans de representativitat.

Un dels reptes, també, és conscienciar al consumidor final sobre la diferència entre els preus d’origen i els de venta al públic a través de dades claus i evidències empíriques. El sector defensa que si els productes del món rural es paguessin al preu corresponent i es permetés tenir una independència econòmica als integrants del sector, seria més fàcil arribar als seus objectius.

4. Pressionar i influenciar els principals organismes de decisió.

Les dones han de ser escoltades i han de realitzar activitats de representació i interlocució amb els principals organismes de decisió.

Així doncs, és necessari tenir contacte amb les comissions d’agricultura europea, espanyola i catalana per poder traslladar les propostes de millora pertinents del sector i tenir una interlocució vàlida. Des de l’Associació de Dones del Món Rural, es reivindica la incorporació de la perspectiva de gènere a la Política Agrícola Comú de la Unió Europea. La nostra representativitat ha de ser el més proporcional possible en els òrgans de decisió en cada sector, sent l’objectiu final, la paritat.

5. Comunicar la importància de la presència de les dones al sector primari.

Revalorar la feina de les dones del món rural, els seus productes i la importància social, econòmica i medi ambiental que tenen, així com donar a conèixer el paper de la figura femenina en la cura del paisatge i l’ordenació del territori. La sostenibilitat social del medi rural necessita l’arrelament femení i per això, és imprescindible, no solament la creació de llocs de treball, sinó promoure l’accés i la permanència de les dones en el mercat laboral i en llocs de qualitat en funció de la seva qualificació.

Per reconèixer l’aportació de les dones del món rural a escala social, hem de recuperar la memòria històrica de les nostres avantpassades i posar en valor els sabers i les experiències de les dones del món rural i marítim. Per aquesta raó, és molt important fomentar les relacions intergeneracionals entre dones.

6. Impulsar la formació de les dones del sector agrícola, ramader, forestal i pesquer.

El sector ha de fomentar la participació de les dones en la formació i l’accés a les activitats professionals que es realitzen dins l’àmbit del sector primari. Cal potenciar cursos de formació en noves tecnologies per aquelles dones que no tinguin coneixements, per tal d’evitar, en gran part, l’aïllament. Necessitat de seguir amb l’intercanvi d’experiències i jornades de dinamització per a les sòcies de l’Associació de Dones del Món Rural i de la societat en general. La formació és fonamental perquè la dona pugui tenir coneixements en àmbits de gestió i economia. Cal fer una reflexió global i trobar la manera perquè les dones puguin participar més.

7. Retenir el talent femení i garantir el relleu generacional de les zones rurals.

Com a societat, hem d’incentivar l’interès i el compromís de les dones en les tasques del camp, la ramaderia, la pesca i el sector forestal i retenir el talent femení, garantint la independència econòmica de les dones i el desenvolupament dels seus projectes vitals.

La desigualtat de gènere al mercat laboral rural, sumat a la dèbil situació sociodemogràfica, posa en perill el relleu generacional de les zones rurals. Per aquesta raó, és necessari promoure la incorporació de les dones al sector agrari, ramader, pesquer i forestal, aprofitant el relleu generacional, sense limitar l’edat als quaranta anys.

8. Facilitar l’accés al finançament a les dones del món rural.

L’accés al finançament per a la dona esdevé molt difícil. Les dones i en general, el món rural, es veuen sotmeses a unes limitacions normatives, principalment urbanístiques, que frenen el creixement i la posada en marxa de nous projectes. A més a més, a l’hora d’accedir a línies d’ajut que, moltes vegades fan inviables projectes que serien viables, s’ha de fer front a una gran sobrecàrrega de normatives. Per això, s’ha de lluitar per facilitar els ajuts a l’emprenedoria i a mesures de discriminació positiva i obrir línies d’ajuda econòmica a la recerca.

9. Estimular l’associacionisme de les dones del món rural.

Les dinàmiques dels municipis més petits són diferents, s’ha de tenir la sensibilitat d’apropar-se i valorar el seu protagonisme. El fet que majoritàriament moltes dones visquis aïllades, no només geogràficament sinó també en el temps, fa que estar connectades amb altres dones que viuen de la mateixa manera sigui molt enriquidor, tant per la informació de la qual es disposa, com de l’acompanyament del grup de dones durant el dia a dia. Cal crear espais de relació i d’intercanvi entre les dones i aprofundir, fomentar i engrandir constantment aquesta xarxa i aquest flux d’emocions i coneixement.

10. Fomentar el sorgiment d’una nova etapa del sector primari a través de la renovació i la innovació.

Els reptes en aquest punt són varis. L’autoestima de les dones del món rural és molt baixa, sobretot la d’una generació més gran. Hi ha interès per temes més personals i socials. En molts casos les sòcies de les cooperatives són les dones, però la representació real és dels homes. Amb això es pretén a efectes econòmics tenir jubilacions, però les tasques de representació les continuen fent els homes.

Actualment, hi ha una generació més jove de dones més formades i més innovadores, ja que la feina al sector primari s’ha professionalitzat. S’ha de potenciar l’empresariat al camp i el lideratge, crear vivers d’empreses rurals on s’impliquin grans empreses per aprofitar instal·lacions en desús, donar a conèixer les dones que estan desenvolupant projectes innovadors, com els Programes de Desenvolupament Rural de Catalunya, i incorporar la pagesia més emprenedora.

Mercat del Ram de Vic

El decàleg s’ha presentat a la jornada «Intercanvi d’experiències i coneixements entre dones del sector agrari», organitzada per l’Escola Agrària de l’Empordà i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya, que ha culminat avui a Vic. Un any més, les dues entitats han organitzat aquesta setmana una sèrie d’activitats per tal que es produïssin intercanvis d’experiències entre dones de diferents comarques catalanes que estan al capdavant de les seves explotacions o que han estat innovadores a l’emprendre diferents negocis al medi rural. Bona part de les membres de l’Associació de Dones del Món Rural han assistit a aquestes trobades que han tingut lloc durant el 9, 10 i 11 d’abril arreu de Catalunya. El Penedès, el Maresme i la comarca de l’Osona han sigut l’escenari d’aquesta trobada anual.

Per últim, la jornada ha acabat a Vic, on s’ha desenvolupat una trobada formativa que ha posat en valor el rol de la dona en el món rural i ha posat el focus en la importància de crear equip, creure en l’equip i sentir-se part de l’equip. A la jornada, conduïda per Ester González Rivas, coach i fundadora i creadora de la Consultoria Optímas, l’Associació de Dones del Món Rural ha explicat en detall la creació del ‘Decàleg per afrontar els reptes i les oportunitats de les dones al món rural’.

Amb la finalitat de donar veu a les dones que treballen al sector agrícola, ramader, forestal i pesquer, neix l’Associació de Dones del Món Rural, Pageses i Ramaderes de Catalunya. L’entitat, que fins ara actuava sota el nom ‘Grup de Dones del Món Rural’, s’ha constituït oficialment com una associació i s’ha inscrit al Registre general de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’una agrupació sense ànim de lucre, apolítica i no vinculada a cap sindicat.

Segons la Generalitat de Catalunya, un 20% de les dones es dediquen professionalment al sector primari a Catalunya i a més, aporten una gran millora econòmica, social i cultural de les zones rurals d’arreu del món. Per aquesta raó, els principals objectius d’aquesta nova organització són donar visibilitat a la feina de les dones del món rural, defensar els seus interessos i necessitats, crear sinèrgies i millorar la igualtat d’oportunitats del sector. L’associació es constitueix com una font de referència per proporcionar informació sobre la situació social i econòmica, les preocupacions i les necessitats reals de les dones del món rural als responsables polítics, a la societat i als mitjans de comunicació.

Amb la creació d’aquesta nova entitat, el grup de dones vol incidir en les polítiques del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya i estar present en les diverses taules sectorials per tal de professionalitzar la seva activitat i apoderar les dones del sector primari. Per tal d’aconseguir els objectius fixats, l’associació realitzarà diverses activitats, des de l’organització d’estratègies de treball, fins a accions de sensibilització o programes formatius.

L’Associació de Dones del Món Rural està constituïda per una Junta Directiva que regeix, administra i representa l’entitat i està formada per 12 persones: la presidenta – Dolors Català-, la vicepresidenta – Montse Cardona-, la secretaria – Mònica Pont-, la tresorera – Maria Àngels Prat- i 8 vocals – Marcel·la Otamendi, Urgell Isus, Maria Casoliva, Carme Dalmau, Ester Gomis, Maria Àngels Cácerles, Isabel Castanyer i Anna Espelt. En aquest òrgan hi ha almenys una representant de cada territori (Terres de l’Ebre, Catalunya Central, Alt Pirineu, Girona, Barcelona, Lleida i Tarragona).

El projecte es va posar en marxa el passat 2018, quan el grup va crear la seva primera xarxa social, un compte d’Instagram, per poder fer visible la seva feina. Tot i això, la idea de crear una associació d’aquestes característiques va sorgir 10 anys enrere, el 2008, quan l’Escola Agrària de Monells va agrupar 12 dones catalanes del sector primari i va organitzar un viatge a Zumaia, al País Basc, per conèixer la potència de l’associacionisme de la dona rural basca. Allà, van veure com era d’important l’apoderament i l’associacionisme femení en aquella regió.

Des de llavors, cada any s’han fet diferents estades per conèixer projectes emprenedors liderats o cotitulats per dones: Navarra (2011), Pallars (2012), Ripollès (2013), Empordà (2014), Solsonès (2015), Cantàbria (2017), Cerdanya (2017), Menorca (2018) i Terres de l’Ebre (2018). En cada una d’aquestes trobades, el grup va anar creixent en nombre de dones i en coneixements.

L’any 2015 a Solsona es va veure la necessitat d’aprofitar les xarxes socials per aconseguir que l’intercanvi fos permanent i no ocasional i es va crear un grup de WhatsApp, on es compartia informació sobre cursos, fires, jornades, trobades, interessos personals, dubtes, etc. A partir d’aquell moment i gràcies a la iniciativa de les Escoles Agràries de l’Empordà, del Solsonès i del Pallars, es va començar a gestar el grup, que ara s’ha acabat convertint en l’Associació de Dones del Món Rural, Pageses i Ramaderes de Catalunya.

Per fer visible l’associació i donar a conèixer la seva feina i valor, s’ha creat el blog de l’entitat (https://donesmonrural.cat), el compte d’Instragram Dones Món Rural (@donesmonrural), el de Facebook (@donesmonrural) i el de Twitter (@donesmonrural).

D’altra banda, totes les dones que tinguin interès i que la seva vida laboral sigui exercida en l’àmbit de la ramaderia, pagesia, pesca o forestal poden formar part de l’Associació de Dones del Món Rural, Pageses i Ramaderes de Catalunya, només cal que omplin el formulari d’inscripció. 

15 D’OCTUBRE, DIA INTERNACIONAL DE LA DONA RURAL 2018

Només un 20% de les dones es dediquen professionalment al sector primari a Catalunya, tot i que gairebé un milió viuen en zones rurals. Ningú pot dubtar de la seva contribució a la millora econòmica, social i cultural de les zones rurals d’arreu del món. El nostre paper és rellevant en l’agricultura i la ramaderia; en la salut i la nutrició; en l’educació i la comunicació.

D’aquesta manera, és necessari que les dones tinguin veu a tots els espais de decisió i de debat del sector. Des del Grup Dones del Món Rural lluitem i defensem un reconeixement públic de les nostres activitats. I avui, més que mai.

El 15 d’octubre celebrem el Dia Internacional de la Dona Rural, una jornada que té l’objectiu de donar visibilitat a la contribució de les dones a la millora econòmica, empresarial, social i cultural de les àrees rurals d’arreu del món, donar a conèixer la seva aportació a l’erradicació de la pobresa en aquests indrets, a la promoció del desenvolupament agrícola i ramader i a la seguretat alimentària mundial. El primer Dia Internacional de la Dona Rural es va celebrar fa 10 anys, el 15 d’octubre de 2008, i va ser establert per l’Assemblea General de les Nacions Unides, fruit del debat, la demanda i el moviment feminista i camperol que es començava a gestar en aquella època.

Les dificultats d’accés a molts serveis socials al món rural fan que aquests els acabem assumint els que hi vivim i, en un percentatge molt alt, qui ho fa som les dones: tenir cura de la llar, atendre els fills, a la gent gran o als familiars amb discapacitats, encarregar-se dels desplaçaments… I aquí, ens aturem un moment per fer un gran i merescut reconeixement a totes aquelles àvies que al llarg de la història sempre hi han sigut i hi són presents per tot i en tot. Autèntiques fonts de treball, saviesa i tendresa, veritables pals de paller, poques vegades reconegudes. Moltes gràcies a totes!

En un món on l’envelliment de la població és evident, som l’esperança i les arrels dels pobles petits. Si les dones marxem, el món rural perdria un dels seus pilars més essencials. Som imprescindibles pel bon funcionament del sector, la gestió de les empreses, els camps, el bestiar i les nostres famílies. Ens hem d’animar a participar en entitats cooperativistes, organitzacions sindicals i associacions des d’on poder impulsar els canvis necessaris per millorar la nostra qualitat de vida i la de la gent i el territori que tant estimem.

Per aquesta raó, des del Grup Dones del Món Rural volem posar en relleu el gran i valuós paper que tenen totes les dones de Catalunya en el desenvolupament econòmic, local i territorial. L’apoderament de la dona al món és possible, la igualtat de gènere i d’oportunitats és assolible i millorar la seva posició en aquest sector és aconseguible.

Per què tal com va dir recentment el Secretari General de les Nacions Unides, António Guterres:

“L’apoderament de les dones i les nenes rurals és essencial per construir un futur pròsper, equitatiu i pacífic per a tots en un planeta sa”

Moltes felicitats a totes les dones del món rural!

Som #DonesMónRural