L’Associació de Dones del Món Rural, Pageses i Ramaderes de Catalunya ha presentat aquest dijous
el ‘Decàleg per afrontar els reptes i les oportunitats de les dones al món rural’. El document vol servir de guia a totes aquelles
persones que vulguin construir un món rural més igualitari, just i conciliador, així com conscienciar a la societat sobre els
desafiaments que han d’encarar dia a dia les dones del sector primari i donar a conèixer les oportunitats que repercutiran en les
generacions futures.
Aquest document marc estableix les principals qüestions que han de guiar el futur del sector i han
de millorar la situació de la dona al món rural. El ‘Decàleg per afrontar els reptes i les oportunitats de les dones al món rural’ està
compost pels següents punts:
1. Sensibilitzar i fer pedagogia de la figura de la dona al sector primari.
Durant segles, la figura de la dona al món rural ha estat invisibilitzada. Hem de lluitar perquè
aquest fet no segueixi sent una realitat. La consecució d’aquesta missió passa per la voluntat d’explicar la situació actual de la
dona al sector primari, per donar a conèixer les entitats que defensen i lluiten per transformar aquest fet i per teixir una xarxa
d’activisme i associacionisme.
Per a dur-ho a terme, és essencial apostar per la creació de campanyes pedagògiques i
sensibilitzadores sobre la contribució de la dona al món rural, el valor dels seus productes, l’origen dels aliments i la bellesa i la
rellevància dels paisatges del nostre país. A més a més, l’educació és imprescindible per evitar el deteriorament del sector primari.
Per aquesta raó, es vol posar en valor la necessitat de dur a terme accions en centres educatius per impulsar el coneixement del
paper de les dones del món rural i marítim i formar a les noves generacions a través de la recopilació, elaboració i divulgació de
materials didàctics i la realització de tallers enfocats a trencar estereotips socials i de gènere.
Finalment, des del sector es reclama una narrativa rural pròpia que permeti posicionar als agents
del món rural com els veritables players i referents del sector. Parlar del sector primari, des del propi món rural i tenir rellevància
social i mediàtica és un dels majors reptes del S.XXI. De manera que hem de lluitar per impulsar i apropar la presència de les
dones i les entitats del món rural i marítim als mitjans de comunicació. La visió, l’anàlisi i el punt de vista del sector primari és
important per a la societat.
2. Promoure, exigir i defensar la igualtat d’oportunitats i de gènere.
En el camp legislatiu, s’ha de defensar i exigir el compliment de la Llei 17/2015, del 21 de juliol,
d’igualtat efectiva de dones i homes (DOGC núm. 6919, de 23.7.2015). Segons la Generalitat de Catalunya, l’objecte d’aquesta llei és
establir i regular els mecanismes i els recursos per a fer efectiu el dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó de sexe en tots els
àmbits, etapes i circumstàncies de la vida.
L’objectiu final de l’Associació de Dones del Món Rural en aquest punt és promoure la
implementació de plans d’igualtat, arribar a la paritat total, aconseguir la igualtat i lluitar per erradicar la discriminació salarial per
gènere a través de col·laboracions amb l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya i l’Institut de la Dona i per a la
Igualtat d’Oportunitats del Govern d’Espanya. A més a més, denunciar la falta d’igualtat d’oportunitats al mercat laboral rural i
marítim per a les dones és una de les prioritats de l’entitat.
Un altre punt important és la necessitat de reivindicar l’ús d’un llenguatge no sexista en tots els
àmbits i sectors. Tanmateix, és essencial tenir en compte el parèntesi vital de les dones amb la maternitat i les dificultats per a la
conciliació familiar i laboral, s’han de respectar horaris més adients.
Finalment, per arribar a la igualtat de gènere en l’àmbit laboral és important promoure la
participació equilibrada d’homes i dones, tant en l’àmbit domèstic-familiar com en el laboral, polític i social. L’assoliment
d’aquesta qüestió passa per fomentar la corresponsabilitat i trencar els estereotips que condicionen la vida de les dones i la
sostenibilitat social en les zones rurals i l’entorn marítim.
3. Documentar, estudiar i evidenciar la situació de la dona al món rural.
Segons la Generalitat de Catalunya, actualment hi ha gairebé un milió de dones que viuen al món
rural i es quantifica l’ocupació en el sector agrari en un 20% de dones davant d’un 80% d’homes. La tangibilització de la presència i
la situació de la dona al món rural permet valorar i avaluar el sector i les condicions a les quals estan sotmeses.
Cal documentar, estudiar i evidenciar la figura femenina al sector primari, a través de la creació d’un
observatori que valori dades i informacions com el volum de dones que formen part de les cooperatives, els consells rectors, les
assemblees, les taules sectorials o la quantitat de figures femenines inscrites com a propietàries, no propietàries, amb titularitat
compartida o cotitulars de les terres, explotacions o finques. És necessari, a més, una diagnosi de les causes de l’escassa
participació de les dones rurals tant a escala política com en l’àmbit social i en òrgans de representativitat.
Un dels reptes, també, és conscienciar al consumidor final sobre la diferència entre els preus
d’origen i els de venta al públic a través de dades claus i evidències empíriques. El sector defensa que si els productes del món
rural es paguessin al preu corresponent i es permetés tenir una independència econòmica als integrants del sector, seria més fàcil
arribar als seus objectius.
4. Pressionar i influenciar els principals organismes de decisió.
Les dones han de ser escoltades i han de realitzar activitats de representació i interlocució amb els
principals organismes de decisió.
Així doncs, és necessari tenir contacte amb les comissions d’agricultura europea, espanyola i
catalana per poder traslladar les propostes de millora pertinents del sector i tenir una interlocució vàlida. Des de l’Associació de
Dones del Món Rural, es reivindica la incorporació de la perspectiva de gènere a la Política Agrícola Comú de la Unió Europea. La
nostra representativitat ha de ser el més proporcional possible en els òrgans de decisió en cada sector, sent l’objectiu final, la
paritat.
5. Comunicar la importància de la presència de les dones al sector primari.
Revalorar la feina de les dones del món rural, els seus productes i la importància social, econòmica i
medi ambiental que tenen, així com donar a conèixer el paper de la figura femenina en la cura del paisatge i l’ordenació del
territori. La sostenibilitat social del medi rural necessita l’arrelament femení i per això, és imprescindible, no solament la creació de
llocs de treball, sinó promoure l’accés i la permanència de les dones en el mercat laboral i en llocs de qualitat en funció de la seva
qualificació.
Per reconèixer l’aportació de les dones del món rural a escala social, hem de recuperar la memòria
històrica de les nostres avantpassades i posar en valor els sabers i les experiències de les dones del món rural i marítim. Per
aquesta raó, és molt important fomentar les relacions intergeneracionals entre dones.
6. Impulsar la formació de les dones del sector agrícola, ramader, forestal i pesquer.
El sector ha de fomentar la participació de les dones en la formació i l’accés a les activitats
professionals que es realitzen dins l’àmbit del sector primari. Cal potenciar cursos de formació en noves tecnologies per aquelles
dones que no tinguin coneixements, per tal d’evitar, en gran part, l’aïllament. Necessitat de seguir amb l’intercanvi d’experiències i
jornades de dinamització per a les sòcies de l’Associació de Dones del Món Rural i de la societat en general. La formació és
fonamental perquè la dona pugui tenir coneixements en àmbits de gestió i economia. Cal fer una reflexió global i trobar la
manera perquè les dones puguin participar més.
7. Retenir el talent femení i garantir el relleu generacional de les zones rurals.
Com a societat, hem d’incentivar l’interès i el compromís de les dones en les tasques del camp, la
ramaderia, la pesca i el sector forestal i retenir el talent femení, garantint la independència econòmica de les dones i el
desenvolupament dels seus projectes vitals.
La desigualtat de gènere al mercat laboral rural, sumat a la dèbil situació sociodemogràfica, posa
en perill el relleu generacional de les zones rurals. Per aquesta raó, és necessari promoure la incorporació de les dones al sector
agrari, ramader, pesquer i forestal, aprofitant el relleu generacional, sense limitar l’edat als quaranta anys.
8. Facilitar l’accés al finançament a les dones del món rural.
L’accés al finançament per a la dona esdevé molt difícil. Les dones i en general, el món rural, es
veuen sotmeses a unes limitacions normatives, principalment urbanístiques, que frenen el creixement i la posada en marxa de
nous projectes. A més a més, a l’hora d’accedir a línies d’ajut que, moltes vegades fan inviables projectes que serien viables, s’ha de
fer front a una gran sobrecàrrega de normatives. Per això, s’ha de lluitar per facilitar els ajuts a l’emprenedoria i a mesures de
discriminació positiva i obrir línies d’ajuda econòmica a la recerca.
9. Estimular l’associacionisme de les dones del món rural.
Les dinàmiques dels municipis més petits són diferents, s’ha de tenir la sensibilitat d’apropar-se i
valorar el seu protagonisme. El fet que majoritàriament moltes dones visquis aïllades, no només geogràficament sinó també en el
temps, fa que estar connectades amb altres dones que viuen de la mateixa manera sigui molt enriquidor, tant per la informació
de la qual es disposa, com de l’acompanyament del grup de dones durant el dia a dia. Cal crear espais de relació i d’intercanvi
entre les dones i aprofundir, fomentar i engrandir constantment aquesta xarxa i aquest flux d’emocions i coneixement.
10. Fomentar el sorgiment d’una nova etapa del sector primari a través de la renovació i la
innovació.
Els reptes en aquest punt són varis. L’autoestima de les dones del món rural és molt baixa, sobretot
la d’una generació més gran. Hi ha interès per temes més personals i socials. En molts casos les sòcies de les cooperatives són les
dones, però la representació real és dels homes. Amb això es pretén a efectes econòmics tenir jubilacions, però les tasques de
representació les continuen fent els homes.
Actualment, hi ha una generació més jove de dones més formades i més innovadores, ja que la
feina al sector primari s’ha professionalitzat. S’ha de potenciar l’empresariat al camp i el lideratge, crear vivers d’empreses rurals on
s’impliquin grans empreses per aprofitar instal·lacions en desús, donar a conèixer les dones que estan desenvolupant projectes
innovadors, com els Programes de Desenvolupament Rural de Catalunya, i incorporar la pagesia més emprenedora.
Mercat del Ram de Vic
El decàleg s’ha presentat a la jornada «Intercanvi d’experiències i coneixements entre dones del
sector agrari», organitzada per l’Escola Agrària de l’Empordà i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la
Generalitat de Catalunya, que ha culminat avui a Vic. Un any més, les dues entitats han organitzat aquesta setmana una sèrie
d’activitats per tal que es produïssin intercanvis d’experiències entre dones de diferents comarques catalanes que estan al
capdavant de les seves explotacions o que han estat innovadores a l’emprendre diferents negocis al medi rural. Bona part de les
membres de l’Associació de Dones del Món Rural han assistit a aquestes trobades que han tingut lloc durant el 9, 10 i 11 d’abril
arreu de Catalunya. El Penedès, el Maresme i la comarca de l’Osona han sigut l’escenari d’aquesta trobada anual.
Per últim, la jornada ha acabat a Vic, on s’ha desenvolupat una trobada formativa que ha posat en
valor el rol de la dona en el món rural i ha posat el focus en la importància de crear equip, creure en l’equip i sentir-se part de
l’equip. A la jornada, conduïda per Ester González Rivas, coach i fundadora i creadora de la Consultoria Optímas, l’Associació de
Dones del Món Rural ha explicat en detall la creació del ‘Decàleg per afrontar els reptes i les oportunitats de les dones al món
rural’.